Voleu escoltar el silenci absolut, només trencat per l’alabatre dels ocells, sense necessitat de pujar a algun cim pirinenc? Doncs ho teniu bé i relativament prop de casa, si sou de les demarcacions de Barcelona, Girona o Central.

L’excursió al Matagalls des de Sant Marçal és una bona proposta si teniu quatre o cinc horetes (anar i tornar) per fer una caminada no gaire dura (potser deixant de banda el tram inicial, que puja fort cap amunt) per entre fagedes. Ruta clàssica del Montseny, però no per això menys interessant. I atenció als qui heu entrat en aquesta ruta cercant el toc fotoirresistible: la cosa va de premis al juliol… continueu llegint!

matagalls_bosc_fullesEstarem caminant gairebé sempre en direcció oest. Com us diem, la primera part del camí (que podeu fer en 30-45 minuts raonablement) és la més exigent pel que fa al desnivell. Alerta si, com nosaltres, hi pugeu a la tardor: la fullaraca cobreix el camí, ombrívol i humit, i és fàcil relliscar. Ara, també és molt divertit trobar alguns racons on les fulles s’acumulen fins a cobrir les cames de la gent gairebé fins als malucs! Superat aquest primer tram, el camí -sempre ample- és molt més planer: hem arribat als plans del Parany i dels Èvols. Ja hem superat més de 300 dels 600 metres de desnivell de la ruta en només dos quilòmetres de marxa. Encara que no us ho sembli, ja teniu peu i mig al cim!

Continuem pujant amb més facilitat, ara que el terreny ens és menys exigent. No us n’adonareu i estareu avançant ràpid cap al coll Pregon: davant vostre tindreu el Matagalls i, darrere, el turó de Sant Marçal, que gairebé haureu carenejat (el cim us quedarà a la dreta, al nord). El coll Pregon, ben recognoscible perquè està pelat d’arbres, és un bon lloc per fer una aturadeta i és l’antesala del darrer tram de l’excursió. Sí, aquell tram que fa de bon caminar, perquè ja s’olora la victòria!

Travessareu el coll cap a l’oest, seguint la mateixa direcció de tota l’excursió, i us endinsareu de nou al bosc. Un nou tram de pujada, més curt que l’inicial, us menarà cap al coll de l’Home Mort, on sortireu de la fageda. Aquí el paisatge ja és més rocallós i ens anuncia l’arribada al cim del Matagalls, uns 15 o 20 minuts més endavant.

Us hem dit que el silenci només el trencarien les ales dels ocells, però us hem enganyat una miqueta: si pareu atenció, també escoltareu de lluny les campanes de Viladrau, el poble que hi ha just als vostres peus. O, més ben dit, al peu de la creu que assenyala el cim, que es diu que va plantar el sant sallentí Antoni Maria Claret cap al 1840, tot i que ja hi havia hagut creus (sembla que de fusta) en aquell indret almenys des del segle XVII.

Tingueu-ho en compte!

  • Gairebé sense fonts (excepte la que trobareu prop del coll Pregon), és ben recomanable que porteu aigua suficient. Si voleu fer un mos, el coll (bastant arrecerat) pot ser un bon lloc -i si fa bon dia, el cim també, és clar!
  • Assegureu-vos de la previsió meteorològica i, si hi aneu en mesos de fred, de si hi ha nevat. Penseu que la ruta comença a 1.100 metres i acaba a quasi 1.700, i aquí al Montseny és probable que trobeu el terra emblanquinat!
  • Si, per contra, escolliu pujar-hi a l’estiu, potser podeu fer coincidir la vostra excursió amb l’aplec del Matagalls, que es fa el segon diumenge de juliol. Fotoapassionats: hi fan un concurs de fotografia!

Localització

Acosteu-vos fins al coll de Sant Marçal, punt on la carretera BV-5114 canvia de denominació per dir-se GIV-5201 (si veniu del sud; si veniu del nord, doncs a l’inrevés!). Veureu que hi ha un parell de llocs per deixar-hi el cotxe. El camí està molt ben senyalitzat; arrenca des d’un rètol informatiu.