Si sou dels que us agrada arribar amunt quan sou en algun lloc i fruïu mirant-vos les coses de dalt, teniu una cita important a Sant Jeroni, el cim de la muntanya sagrada de Catalunya per excel·lència: Montserrat.

A 1.236 metres d’altitud, Sant Jeroni és la fita d’una passejada agradable i accessible des del monestir, que, evidentment, també paga la pena de visitar, igual com el museu adjacent.

En sortir del monestir us proposem dues alternatives. Si teniu ganes de caminar, podeu començar a pujar pel camí que, al costat del funicular de Sant Joan (plaça de l’Abat Oliva), va cap a l’ermita de Sant Miquel, des d’on tindreu bones vistes del curs del Llobregat. Ara bé, nosaltres el dia que vam fer l’excursió estàvem mandrosos i ens vam decidir per prendre el funicular fins a l’estació superior, la de Sant Joan, fins a on arriba el camí de Sant Miquel. Amb això ens estalviem més de la meitat del desnivell total de la passejada, ves per on.

A partir de l’estació de Sant Joan (a uns 1.000 metres d’alçada), el camí està flanquejat per algunes de les formacions rocoses singulars de Montserrat: en podreu veure de tan característiques com la Gorra Frígia o les Magdalenes, i sovint hi trobareu escaladors. Passat el tram de la Gorra Frígia us anireu endinsant a la vall del torrent de Santa Maria. Anireu guanyant metres i, davant vostre a la dreta, se us presentaran altres formes típiques de la zona, amb el Cavall Bernat com una de les més destacades. En breu arribareu a l’ermita de Sant Jeroni, un bon lloc per aturar-se una estona i fer un mos i un glop abans d’encarar la pujada final.

Deixarem enrere l’ermita i ben aviat trobarem el tram d’escales que ens conduirà cap al punt més elevat. És en aquest sector abans de fer cim que encara podreu gaudir de vistes sobre altres roques singulars de Montserrat, com ara els Plecs del Llibre o el Montgròs. Amb imaginació, també podreu endevinar el Camell! Si, pujant per les escales, us gireu, tindreu una vista immillorable de l’Albarda Castellana, un altre dels cims elevats de Montserrat (1.177 metres).

Un petit esforç més i sereu al capdamunt del massís montserratí, on hi havia hagut un aeri -avui desmantellat- que salvava la imponent paret de Sant Jeroni, que hom no imagina veient la suavitat del camí de l’excursió. La vista aquí és excel·lent: des dels Pirineus fins al mar i diuen -nosaltres no ho hem comprovat- que en dies clars fins i tot es veuen els cims de la serra de Tramuntana, a Mallorca.

De tornada cap avall, una variació: un cop baixades les escales de nou i deixada enrere l’ermita de Sant Jeroni, fixeu-vos que a l’esquerra començarà un camí més estret que baixa paral·lel al torrent de Santa Maria. Podeu tornar al monestir per aquí, tot travessant el Pla dels Ocells. Ja prop del final trobareu alguns trams d’escales; aviat la façana del monestir us tornarà a donar la benvinguda.

Tingueu-ho en compte!

  • Penseu que no trobareu fonts i que, en força trams, els arbres hi són absents: porteu aigua i gorra, especialment en dies calorosos en què el sol es fa notar!
  • El camí de la ruta està molt ben marcat i és difícil perdre’s. Ara bé, pareu compte de fer camí camp a través: el terreny és molt escarpat i, en alguns indrets, perillós.
  • Quan sereu al cim de Sant Jeroni, també sereu al punt més alt de tres municipis alhora: el Bruc (Anoia), Marganell (Bages) i Collbató (Baix Llobregat)!

Localització:

Heu d’arribar-vos al monestir de Montserrat. Amb cotxe, per la carretera BP-1121 es pot pujar des de Monistrol (al poble, els rètols electrònics us informaran de la disponibilitat de places d’aparcament). També des de Monistrol podeu agafar el tren cremallera, i encara teniu l’opció de prendre l’aeri (absteniu-vos-en si sentiu vertigen!).